Sgf87’s Weblog

El fet de plantejar-se parlar amb públic pot produir pànic. Tot i que fer desaparèixer els nervis per complet és molt difícil, si es segueixen les recomanacions i consells de com fer una bona presentació oral, pot ser molt més fàcil.

Primer de tot i com a principal: cal anar ben preparat. Anant ben preparat a una presentació les probabilitats de triomfar augmenten exponencialment. Quan hom porta un tema preparat els seus nervis poden disminuir considerablement i alhora el públic que assisteix a l’exposició segur que ho agraeix.

Portar un guió és també molt important, ja que seguint amb la línia dels nervis, et poden causar una mala passada i quedar-te en blanc, de forma que per ensortir-te’n un guió pot ser la solució més pràctica. Aquest guió, però, ha de ser el màxim esquemàtic possible per evitar caure en la tentació de llegir el què hi tenim escrit i monopolitzar l’exposició en la lectura del guió. Aquest fet no és agradable, ja que es perd la comunicació visual entre el que fa l’exposició i els assistents. Això és molt important, ja que aquest tipus de comunicació (visual) fa que el públic estigui més atent i es crea un vincle, una relació més propera entre la persona que fa l’exposició  i el assistents. Cal anar en compte, també, de no abusar a l’hora de centrar la mirada en algun dels assistents en concret, ja que es pot arribar a fer sentir malament a aquella persona a la qual es mira insistentment, creant-li una situació d’intimidació.

La posició del cos és també molt important. Es recomana no tenir res a les mans i tenir-les sempre de cara als assistents i no al revés, ja que així es crea una situació de confiança ( al revés es considera que es crea una situació de desconfiança).

És recomanable l’ús de diapositives, transparències, vídeos, àudios, pòsters, i tots els tipus de materials complementaris que puguin donar un toc més dinàmic i entretingut, al mateix temps que entenedor a l’exposició. Aquests materials han de ser també molt esquemàtics, sobretot en el cas de diapositives on és important no escriure en aquestes tot el text que hom té pensat exposar, ja que llavors l’exposició es convertiria en una lectura de les diapositives que pot arribar a ser molt pesada pels assistents. També cal tenir molt en compte a l’hora d’escollir el material la mida de la lletra i dels diferents dibuixos que hi poden ser presents, per aconseguir que tothom pugui ser capaç de seguir l’explicació.

Com als articles científics, la introducció i les conclusions o finalització de l’exposició són les parts més importants i que més recordaran els assistents i per tant, és molt interessant incloure en aquestes parts les informacions més rellevants que puguin atreure i agradar a la gent a la qual val dirigida l’exposició.

Aquests són alguns dels consells bàsics per a tenir un gran èxit en una presentació oral o si més no per ensortir-se’n mínimament. Sobretot CAL ANAR BEN PREPARATS.

 Louis Joseph Proust va néixer a Angers (França) l’any 1754.  És reconegut principalment per enunciar la “llei de Proust o Llei de les proporcions constants o definides”. No obstant, al llarg de la seva vida va publicar diferents treballs sobre l’orina, l’àcid fosfòric i el sulfat d’alumini i ferro (anomenat alum). També va estudiar, però sense gaire èxit, diversos substituents de l’hidrogen per elevar els globus aeroestàtics. Va ser nomenat profesor de l’Acadèmia d’Artilleria a Espanya i va dirigir el laboratori del rei  Carles IV, on va posar els fonaments de l’anàlisi químic. Va morir a la seva ciutat natal el 1828. 

Amb aquest personatge vull començar “ la secció del meu blog” on miraré d’anar publicant algunes de les “miniresums de les biogràfies” d’alguns dels personatges curiosos i importants en la història de la ciencia

Segons un article publicat a Chemical & Engineering News alguns professors han introduït ja a les seves classes els nous softwares : Podcasts, Vodcasts, Wikis, Blogs i RSS entre d’altres. En la següent entrada hi he resumit i comentat alguns dels aspectes que he considerat més interessants de l’article: Els professors estan buscant constantment nous mètodes  per les seves constants exposicions, presentacions als estudiants, els quals també busquen mètodes per optimitzar el seu temps.   

Amb aquesta finalitat, professors d’arreu del món van reunir-se el mes passat a Chicago en el congrés de l’ACS nacional amb l’objectiu de comentar i exposar algunes de les noves tecnologies aplicades a la docència. Els participants van exposar les seves satisfactòries experiències respecte els resultats obtinguts en aplicar aquests nous instruments en seus cursos de química i investigació.

Algun d’ells han arribat a canviar totalment els seus sistemes de classe i les explicacions les fan a través de vídeos. Aquí, però, sorgeix un conflicte, que va portar polèmica a l’esmentada reunió de l’ACS: Caldrà llavors que els alumnes vagin a classe? La resposta d’alguns professors va ser combinar els vodcasts, és a dir, els videos, amb “exàmens” (exercicis) sorpresa amb un petit pes sobre la nota final per obligar als estudiants a assistir a classe. 

Ha de quedar clar, però, que no tots els estudiants s’adaptaran per igual en aquest projecte, ja que estudis actuals sobre aquest tema demostren que un 20% dels estudiants evita les noves tecnològies aplicades a la química i que necessitarien entrenar-se per a poder dominar-los minímament.  

Les eines que més destacades en el congrés varen ser els Wikis i els blogs, que es diferencien pel fet que els wikis es consideren webs de col·laboració amb entrades independents del temps i editats per un conjunt de persones, mentre que els blogs es solen caracteritzar per una seqüència cronològica d’entrades (informació) que sol ser editada per una persona en concret.  També es va parlar font  RRS, que és un sistema que permet buscar informació científica en el món a través de les revistes , articles, publicacions, … és a dir, un sistema de distribució de continguts..Actualment hi ha moltes universitats estan subscrites aquestes xarxes, (la Universitat de Girona n’és un exemple) amb intenció de la que els alumnes tinguin la màxima informació científica a la seva disposició en el moment desitjat.

Seguirà evolucionant l’aplicació de les noves tecnològies a la docència? Deixaran els alumnes d’assistir a classe? Aquest tema pot dur a molts de debats entre professors més conservadors que encara ensenyen a base d’apunts a la pissarra  i els professors interessats en “ciberactivar” les seves classes. Realment s’apren més copiant els apunts de la pissarra o veient diferents vegades un vídeo? Crec que tots dos mètodes tenen els seus punts a favor i en contra i que és realment difícil saber què és el millor, ja que cada persona té una forma d’aprenentatge diferent ( uns copiant mil vegades el mateix, altres amb aplicacions pràctiques per aclarir les coses…). Però el que si queda clar és que la ciència avança a passos gegants, i qui millor que els estudiants de ciència per experimentar l’aplicació de les noves tecnologies?

Un grup de científics de diferents parts del món treballen conjuntament a través d’una xarxa d’investigació, anomenada Sinaptic Lead, amb l’objectiu de trobar solucions per les malalties oblidades dels països en desenvolupament. Aquestes enfermetats desperten molt poc interès en les empreses farmacèutiques i els ciutadans afectats d’aquests països no poden permetre’s el luxe de pagar els medicaments actualment coneguts i patentats. Aquests motius van fer que al novembre del 2005  es fundés aquest espai obert a tothom a través de la xarxa.

Snaptic Lead, té una estructura clara: utilitza el model de programació de “codi obert”  que empreses com Linux o Firefox ofereixen per donar lloc a debats en línia sobre un gran número d’experiments, conclusions i fets sobre els quals tothom pot participar o discutir. Aquest sistema pretén ser una forma d’accelerar la ciència, ja que els debats en línia permetran la transferència ràpida de dades i idees. A més a més,  el fet de publicar els experiments en brut pot ajudar a altres científics a no caure en un mateix error a l’hora de dur a terme un experiment semblant.

El fet que totes les dades siguin publicades en aquest espai fa que l’investigador o autor d’aquestes perdi la possibilitat de patentar els seus experiments o descobriments. Però això, segons el fundador, no és un problema, ja que quan es tracta amb les enfermetats oblidades no hi ha res perdre, tal i com ell diu “ mai hi ha hagut res a guanyar”. Com a inconvenient es qüestiona si la reputació dels científics que hi participen puguin perdre reputació quan publiquen els seus experiment en brut, és a dir, tant si han donat un bon resultat com si no.

Tot i així, des de que es va fundar l’associació, el número d’usuaris ha  augmentat considerablement i actualment unes cinc persones s’afegeixen al projecte cada setmana i un nou científic s’incorpora cada mes. Cal deixar clar que encara que siguin de domini públic, les invencions resultants de les col·laboracions dels “codis oberts” poden tenir algunes regles de permisos i llicències relacionades amb la seva utilització.

Serà realment aquesta nova forma de transmissió de la informació capaç de fer avançar més ràpidament la ciència? Tindrem solucions per aquest tipus de malalties? Tal i com alguns prestigiosos professors han dit:   “Els científics tenen habilitats per poder solucionar alguns d’aquests problemes, ara  tenen l’eina que els dóna l’oportunitat de fer-ho directament.”  En aquest punt és on s’han d’aplicar els principis de les persones: prestigi o col·laboració?  Personalment trobo d’admirar que un grup de persones estigui disposada a participar en un projecte tan desinteressat, com per exemple el grup de químics que han creat el Grup de Químics sense fronteres. Si tots poséssim de la nostra part i en comptes de queixar-nos actuéssim, tal i com estan fent tots aquests científics, potser ja existirien els medicaments necessaris per curar malalties desconegudes per a molts com el mulling o la malària.

Hi ha moltes pàgines web que expliquen com escriure una bona notícia. Jo intentaré fer un resum de diferents pàgines que he trobat interessants, juntament amb el que se’ns ha explicat a classe.

Primer de tot cal que tíngui un títol impactant, que cridi l’atenció.

Primer paràgraf:

En les dues o tres primeres frases cal que es responguin “les sis preguntes de l’estrella de David”, que són: què, com, quan, on, per què i qui.

El segon/tercer i quart paràgraf:

En aquest paràgraf és important incloure els detalls de la notícia, i exposar-hi alguna de les entrevistes, informació relacionada, especificacions, … Tot allò que envolta a lo esmentat en el primer paràgraf.

Últim paràgraf:

Cal acabar de forma oberta, és a dir que el lector es sorprengui i pugui tenir la seva pròpia opinió sobre la notícia. No es recomana acabar amb el tòpics com “per acabar”,  “com a resum”, …. que avorreixen als lectors.

Cal recordar que el principi i el final són el que el lector més recordarà i que per tant, és important que cridin la seva atenció, per no deixar-los indiferents davant la notícia que se’ls està explicant.

Entre moltes altres coses, un químic ha d’anar sempre acompanyat d’una bona taula periòdica. El nom, el símbol, la massa atòmica, la configuració electrònica, els estats d’oxidació, … són algunes de les propietats que hom pot tenir sobre tots els elements a la taula periòdica. Quanta informació! És realment útil!

Un petit resum de la història de la taula periòdica…….

Des de la primera classificació dels elements ( classificació en tríades de Dobereiner, 1829,  de tots els elements llavors coneguts segons les seves semblances en quant a propietats) ha evolucionat molt. Cal dir que la classificació dels elements es deu bàsicament a John Alexander Newlands i a Dmitrij Ivanovic Mendelejev. Gràcies als seus treballs,  la química pot justificar i preveure les propietats dels elements.  Aquesta classificació consistia en ordenar els elements pel seu nombre de massa.  La classificació actual es deu a Henry Gwynn Moseley, que va ordenar els elements pel seu nombre atòmic, que en ser un nombre enter, evita el perill que apareguin elements entre dos que ja estaven ordenats.

Del 20 al 24 d’octubre d’aquest any 2008 es celebrarà a Barcelona la nova edició d’ El Saló Internacional de la Química: Expoquimia. Tindrà lloc al recinte firal de Gran Vía. L’oferta d’Expoquimia estarà formada per empreses dels següents sectors: indústria de química bàsica i matèries primes, productes intermitjos i serveis, química fina i farmaquímica, nous materials, instrumentació de mesura i control, bàlbules, tecnologies i maquinària pel procés de producció, logística, manutenció i emmagatzematge, tècniques medioambientals, universitats, innovació, seguritat indústrial i laboral i software.

Aquesta és la quinzena edició del saló ( es celebra cada tres anys), en la qual s’espera incrementar la seva participació internacionals gràcies a les diferents campanyes realtizades en països com China o India.

Aquest any l’àmbit de la biotecnologia tornarà a tenir un paper molt destacat, ja que Catalunya ha demostrat tenir en els últims anys un gran potencial en aquest camp.

Esperem que els propòsits es compleixin i l’assistència sigui màxima!

Primer de tot, situar-nos: la paraula wiki ( que a vegades pot resultar graciosa) prové del hawaià “wiki wiki” que es tradueix com “ràpid”. En termes tecnològics és un software per la creació de continguts de forma col·laborativa. Actualment  s’anomena Wiki a les pàgines amb enllaços, imatges i qualsevol tipus de contingut que pot ser visitada i editada per qualsevol persona. D’aquesta forma es converteix en una eina d’internet que ens permet crear col·lectivament documents sense que es realitzi una acceptació del contingut abans de ser publicat a Internet. Un exemple clar és Wikipedia: un projecte per desenvolupar una enciclopèdia lliure a Internet. La majoria de pàgines wiki solen ser més especialitzades en algun tema en concret. El món de la informàtica i dels programes informàtics és molt comú en diferents wikis.  Per a publicar en un Wiki no és necessari tenir cap coneixement sintàxic concret.

Les avantatges  d’un wiki són el fets que permet crear i millorar les pàgines de forma instantània, donant un grau de llibertat a l’usuari. Això permet que més gent participi en la seva edició ( a diferència els sistemes tradicionals). Com a inconvenient, tal i com he esmentat anteriorment, la informació publicada a internet no passa cap tipus de control abans de ser publicada i per això  pot tenir lloc la publicació d’informació falsa o sense sentit (actuament a aquesta acció se l’anomena Vandalisme) . Això ens obliga ha ser més crítics que mai a l’hora d’escollir la informació.

Actualment existeixen Interwikis que permeten vincles entre les diferents comunitats wiki.

El meu nom és Sara i sóc estudiant del tercer curs de la llicenciatura de Química.  Inauguro aquest bloc seguint la proposta de l’assignatura “Tècniques de Comunicació Aplicades a la Química“,  que és una optativa del segon cicle.

Un dels objectius d’aquesta assignatura és “adquirir habilitats comunicatives integrals amb les eines multimèdia i informàtiques” ( tal i com he extret de la pàgina web de l’assignatura).  Amb aquesta finalitat se’ns ha proposat crear i “mantenir” un bloc, el temari del qual anirà relacionat amb l’assignatura i la química en general.

Un altre objectiu de l’assignatura és “Millorar la qualitat comunicativa de les presentacions acadèmiques i conèixer estratègies i recursos útils a l’hora fer comunicacions orals, presentacions, entrevistes i reunions“. Crec que aquest objectiu és molt important i m’agradaria realment poder assolir-lo, ja que qui no passa nervis abans d’una exposició oral? o abans d’un discurs en públic? Si el que s’ha d’exposar o fer en públic es pot preparar els nervis poden disminuir, però si a més a més es coneixen algunes tècniques o recursos que et poden ajudar a sortir de les situacions compromeses, aquí jugues amb avantatge! 

 Sempre he sentit gent que aconsella: Imagina’t al teu públic sense roba o en alguna situació compromesa com per exemple en el lavabo.  A part de que no és gaire agradable… això no crec que et salvi d’una situació com per exemple, quedar-te en blanc o dir algun disbarat… Per això, crec que complementar la imaginació amb una mica de coneixements  comunicatius, lingüístics… pot anar-me molt bé per ensortir-me’n millor de possibles situacions que més endavant em porti la vida.